La combinació del entrenament de força i resistència dins la mateixa sessió (intra-sesió), al mateix dia (inter-sessió) o fins i tot, amb dies alterns (intra-microcicle) es coneix com entrenament simultani o dins la nomenclatura anglesa “concurrent training”. Fent la combinació d’aquests entrenaments, el que buscarem serà estimular d’una manera simultànea, adaptacions vinculades dins els dos tipus d’entrenament (força i resistència). Una necessitat normalment forçada per la manca de temps a l’hora de realitzar les sessions per separat (feina,viatges,família,etcètera). L’objectiu de voler combinar els dos tipus ja mencionats, pot èsser per baixar de pes, aconseguir una fita esportiva o simplement per millorar el nostre rendiment esportiu. Per poder entendre l’efecte que provoca aquests estímuls, haurem de tindre en compte l’interferència que pot haver-hi entre les molècules següents: mTOR i AMPK. Per la banda de l’AMPK (activated protein kinase), és un sensor energètic que s’activa quan hi ha un estrès físic (entrenament aeròbic), fent una inhibició dels processos cel·lulars que consumeixen energia (ATP) com la sintèsis de colesterol i àcids grassos i una activació dels processos que produeixen energia com la glucolisis (oxidació de la glucosa per produir energia), oxidació de lípids i la glucogenogénesis. Per altra banda, si mirem la via mTOR (mammalian target of rapamycin), una via metabòlica utilitzada pel nostre organisme per la síntesis proteica dins les cèlul.les musculars, provocarà la creació de noves fibres musculars i per consequència, l’hipertròfia muscular. Dit això, si volem incrementar la nostra massa muscular o millorar el rendiment dins de l’àmbit de la musculació no seria massa beneficiós fer un entrenament de resistència (còrrer a la cinta,etcètera) just desprès l’entrenament de força ja que bloquejaríem les adaptacions cel·lulars de la via mTOR per culpa de l’activació del sensors AMPK (activat per l’entrenament de resistència) .Per contra, si l’objectiu és practicar esports de resistència (ciclisme, triatló, natació), la simultaneïtat dels dos tipus d’entrenament si que ens pot ajudar a rendir millor sense trobar-hi interferències cel.lulars, sempre hi quan, optimitzem els descansos i recuperacions. Les adaptacions que podem trobar sont vàries com una millora de l’economia de cursa, l’augmentació de la força màxima, l’incrementació de les fibres inter-mitjes o una millora de la capacitat del ràtio força/velocitat. Si mirem estudis realitzats amb atletes d’esquí de fons i ciclisme trobem una disminució del temps de propulsió i una augmentació del temps de relaxació muscular, això, provocarà una millora del temps de trànsit dels globuls dins la circulació capilar, provocant, una major difusió d’àcids grasos a la cèlula per poder així, retardar el temps de fatiga muscular i tindre una major concentraciò de glicògen muscular a la cèl.lula. Remarcar que l’activació de l’AMPK sempre dependrà de l’intensitat de l’exercici amb la consequència de generar un estrès cel.lular (nivells baixos d’atp i glucosa a la cèl.lula amb un ràtio superior d’AMP/ATP)

Finalment, haurem de tindre en compte el temps de recuperació per no entrar dintre del sobreentrenament i l’estancament esportiu. Hauriem de deixar un interval de sis hores entre cada entrenament (força/resistència) per no blocar les adaptacions, cuidar-nos a nivell dietètic ja que podem recuperar més ràpid i amb millor qualitat i dintre de casos concrets, evitar fer sessions de sprints i força màxima al mateix dia ja que necessitarem un mínim de vint-i-quatre hores per assimilar l’estrès de la primera sessió diària.