Introducció

La pràctica habitual del exercici físic o de qualsevol esport a una intensitat moderada o alta pot crear beneficis clars i objectius per a la salut. Per contra, dita pràctica esportiva no estar treta del risc de patir lesions musculars i amb general, lesions esportives. L’activitat esportiva dintre la nostra societat moderna ha anat incrementant, coincidint, amb la disminució dels requeriments físics de la majoria dels treballs i l’augment del temps d’oci. Aquesta situació, ha portat l’aparició de nombroses lesions, que poden a arribar a produir greus trastorns físics a la vegada amb un cost econòmic per curar la lesió. Per aquest fet, no ens hem d’estranyar que cada vegada més hi hagi un major nombre de metges del esport, traumatòlegs, fisioterapeutes i osteòpates que desenvolupen la seva activitat professional dins aquest sector.
Avui dia, sentim sovint per la televisió com aquell jugador ha patit un trencament fibril·lar o una elongació durant el partit o l’escalfament, suposant una gran importància a la preparació física. Per aquest fet, Avui parlarem de les lesions musculars més comunes que podem trobar com les rampes, contractures, elongacions i les famoses agulletes.

Rampes i contractures

Es provoquen amb una situació on el múscul no troba la seva longitud inicial. Això vindrà donat d’una activitat important del múscul, arribant 1 o 2 dues hores desprès del entrenament, en alguns casos a l’endemà. El tractament que podrem seguir és divers, amb primer lloc, podrem aplicar-hi calor i un massatge a la zona afectada, amb segon lloc, estirar la musculatura i veure al osteòpata per treballar a nivell de la fàscia del múscul. la fàscia estar formada d’una red continua que controla el cos humà, ja que el protegeix i assegura els diferents moviments corporals. També estar formada de colàgen que protegeix els estiraments excessius i conté elastina la cual proporciona la elasticitat necessària del nostres músculs. L’origen de la rampa, vindrà donada per una acumulació del Calci (Ca2+) a la troponina C ,proteïna contràctil que es troba al múscul. Hi intervenen diferents factors:

• dèficit energètic
• dèficit iònic (falta de Ca2+, k+,Mg2+): important amb proves de resistència anar hidratant-nos abans, durant i desprès la prova.
• Apectes biomecànics com fer la repetició d’un gest: moviments cíclics com ara el ciclisme o cursa a peu.

Trencaments

Els trencaments representen una lesió de fibres musculars, provocant, l’aparició immediata de dolor durant l’esforç físic que ens farà parar. Un dels músculs amb més frequència són els isquiotibials però pot arribar a molts altres com ara els bessons o quàdriceps.
El que evitarem serà fer estiraments abans d’activitats molt explosives com ara sprints o activitats que requereixin una velocitat de joc elevada ja que d’aquesta manera reduirem la temperatura muscular i nosaltres el que busquem a l’escalfament es augmentar-la, per aquest fet, serà contraproduent. Com a consequència podem provocar trencaments fibrillars com es pot veure amb molts esports televisius com ara el fútbol,bàsquet,atletisme, etcètera.
El tractament que seguirem serà, amb primer lloc, intentar fer-nos una ecografía per veure el grau de lesió a partir del nombre de fibres musculars, teixit conjuntiu afectat i hematoma intramuscular. Amb segon lloc, utilitzarem le tècnica de la crioteràpia que consisteix amb una tècncia de fred local a baixes temperatures per limitar l’hemorràgia i l’inflamació. Com a altres punts importants, podem trobar la compressió que ens podrà ajuda, com tambè l’elevació de les cames per limitar l’acumulació de líquid.
No farem cap MASSATGE ni ficarem CALOR al múscul.

Elongacions

Oposat a la contractura, el múscul va més enllà de les seves possibilitats d’estirament. A diferencia del trencament, el dolor no serà tant greu per parar l’activitat física. Per poder identifcar si el nostre atleta ha patit una elongació o trencament haurem de localitzar el dolor, si aquest, està amb un punt precís estarem parlant d’un trencament, per contra, si aquest està present a tota la llargada del múscul parlarem d’una elongació. El tractament que utilitzarem serà de 4 a 7 dies fent un treball de fisioteràpia amb electròdes a baixa frequència per fer una regeneració més òptima dels sarcòmers (unitat bàsica del múscul).
Finalment, no farem CAP MASSATGE!

Tendinopaties

Haurem d’entendre que el tendó és una fibra molt poc elàstica però a la vegada robusta. Quan el múscul està molt contracturat o sobre-solicitat exerceig una tensió molt important al tendó, provocant dolors i finalment ruptures. Hi han diferents tipus:

• Tendinoses: degeneració del tendó a causa de l’edat o la sobre-sol.licitació.
• Tenoperiosticia: inflamació de l’inserció
• Tendinitis: lesió inflamatòira
• Tenosinovitis i bursitis: inflamació dels annexos

El tractament que trobarem, serà fer estiraments de la zona afectada amb un reforçament dels músculs agonistes/antagoinsites fent exercicis de manera excèntrica ja que augmenten la vascularització dels tendons. La contracció excèntrica podriem dir que és aquella que donada una resistència, provoquem una major tensió al múscul, de forma que els seus punts d’inserció s’allarguen, amb el cas del press banca, la fase excèntrica serà quan baixem la barra fins al pit. Finament, priviligiar els aliments d’origen alcalí abans que els àcids. Segons el ph dels aliments el contigut àcid variarià, es a dir, si un aliment presenta un valor del ph menor a 7 és considera àcid. Els que tenen un valor superior a 7 es consideren alcalins o alcanititzants. Per fer-nos una idea, els aliments d’origen vegetal (verdures amb general) seràn molt més alcalins que no pas les carns, làctics, xocolota i farines refinades que presenten un ph inferior a 7 (àcids)
Ficarem un exemple molt típic amb corredors com es el cas de la tendinopatia del tendó d’aquiles. El tendó d’aquiles emmagatzema l’energía elàstica quan fiquem el peu al terra i aquesta és restitiuda a la fase concènctrica. Amb aquest fet, podrem reduir fins a un 50% del nostre cost metabòlic amb cursa i millorar així el rendiment.
Les causes sont diverses i direm que són multifactorials ja que intervenen més d’un factor:

• Escalfament inadaptat
• Peus hiper-pronadors o calçat inadequat
• Terreny massa rígid (quan més dur sigui el terra, la tensió serà important)
• Activitat esportiva (salts, bàsquet, atletisme)
• Alimentació, edat

Agulletes

Les agulletes o DOMS (delayed onset muscle soreness) amb inglès, és la sensació corporal posterior al realitzar un exercici físici que no estem del tot acostumats. Es pot descirure com una sensació de rigidesa, manca de flexibilitat i elasticitat del múscul. Hi han agut diferentes teories al respecte durant el llarg dels anys però podriem recollir una causa final apuntant al dolor mecànic (microruptures) i biometabòlic. Associat al dolor biometabòlic és troben factors citats com:

• necrosis cel.lular per un desequilibri de la homeostàsia del calci (Ca2+)
• hipertèrmia local del teixit afectat.
• l’acumulació dels neutròfils i la lliberació del contingut dels macròfegs
• el rol dels ROS (reactive Oxygen speces) i el estrès oxidatiu celular .

Per lo tant, no nomes hi ha una causa sino és un conjunt de factors que podem trobar. Ara bé:
Son evitables?
les agulletes son una reacció natural del organisme devant un temps sota tensió excessiu de les nostre miofibrilles que no poden suportar. Així doncs a la pregunta, són evitables? És podria respondre breument, si, reforçant les fibres musculars gràcies al estímul de l’entrenament. Tanmateix, popularment existeixen diversos remeis que poden o no tindre una base científica i funcionar. Amb els més populars trobem: Cèlul.lès satèlit:
Desprès der realitzar exercici és produeix un dany muscular microscopic (més marcat a la fase excèntrica del moviement). Aquest dany, implica la ruptura de sarcòmers i membranes, el que portarà a una inflamació i tumefacció, producte de la resposta immunitària del organiste devant el dolor causat. Les cèl.lules immunitaries, com per exemple, els leulòcits o interleuquines (IL-6) actuen i fan que augmenti el flux sanguini cap a l`àrea danyida. Gràcies amb aquest flux sanguini, tant els nutriments com l’oxígen arribàran més ràpid a la zona afectada podent eliminar els productes de rebuig com per exemple, el lactat. Ademès, la resposta immunitària és la causada de l’activació de les cèl.lules satèl.lit. Al moment que tenim activades les cèl.lules satèl.lit, és important entendre la teoria del domini mionuclear per saber el seu mecanisme d’acció. Les fibres musculars a diferencia d’altres tipus de cèl.lules que només tenen un nucli, tenen varis nuclis. Amb base a això, la teoria del domini mionuclear proposa que cada nucli es capaç de controlar una quantitat dterminada del teixit muscular. Per tant, si desprès d’un estímul per que el múscul creixi, aquest ho farà, necessitant nous nuclis per regular el funcionament d’aquest nou teixit muscular.
Aquí és on tindràn una gran importància per l’augment de massa muscular ja que desprès de produir-se danys musculars, es produiex una síntesis proteïca on poden passar dos coses:

1. Formació de noves fibres muscular, degut a, les cèl-lules satèl-lit s’activent i es diferencien formant noves fibres muscular, provocant una hipertròfia sarcomèrica.
2. Donació del nucli de la cèl.lula satèlit a altres fibres musculars que ho necessitin per l’augment del teixit muscular (recordem que si augmentem el teixit musclar es necessita nous nuclis per controloar aquest nou teixit) i es produirà per tant, una hipertròfia sarcoplàsmica.

Aigua amb sucre:
És un remei popular sense cap evidència científica ni efectes observables. Però, cal comentar que és cert que alguns disacàrids com la sacarosa provocarà un pic d’insulina que pot ser aprofitat per proteïnes per estimular la síntesis proteica facilitant l’entrada de nutrients a la cèl·lula. És un mite? Per si mateix, si, però acompanyat de proteïna whey podria tenir “sentit”.
Estiraments:
Els estiraments han sigut molt popular a l’última decada. Els estudis no han demostrat tenir efectes protectors contra les agulletes. Si mirem la comparativa dels estiraments passius/balístics, els passius han demostrat un clara desavantatge amb l’efecte de les agulletes respecte als balístics. Així, els estiraments amb general no han demostrat tenir un impacte amb la reducció de les agulletes, realitzats tant abans com desprès del exercici.
Immersió amb gel (crioteràpia)
Actualment és comú observar amb molts gimnasos la immersió d’aigua gelada com a protocol de prevenció de les agulletes, però, realment funciona? La immersió amb gel ha demostra reduir els marcador de danys musculars però no ha resultat efectiu contra la prevenció de captació del dolor i la manifestació dels símptomes. Amb qualsevol cas, sempre ha sigut efectiu la reducció del dolor muscular provocat per l’exercici. Amb general, s’ha demostrat efectiva amb el tractament del DOMS i l’inflamació associada, per el que podriem considerar el descens de dita inflamació local gràcies a la hipotermia causada per el fred.
Massatge esportiu
Hi ha diferents estudis que indiquen la disminució del dolor però no s’indica com una millora del funcionament muscular. Suposant que funciona amb la reducció del dolor però no del dany muscular, una altra hipòtesis ha sigut proposta com la alliberació d’endorfines que juguen un rol analgèsic amb la sensibilització del dolor.
Suplementació amb BCAA’S
Igualment que els BCAA’S han demostrat un efecte positiu contra la sensibilització del dolor, no s’ha millorat la funció muscular. Si que s’han observat millores amb els marcadors de danys musculars. S’ha parlat sobre el rol efectiu dels BCAA’S pel sistema immune i la resposta contra la acumulació dels PBCM (Peripheral blood mononuclear cells) que intervenen amb la inflamació tissular. Recentment, s’ha investigat el ús conjunt i amb sinergia de la taurina provocant resultats bons pel futur.

Referències

1. “Mechanisms of exercise-induced delayed onset muscular soreness: a brief review”. Armstrong RB. (PMID:6392811). Medicine and Science in
2. “The emerging role of free radicals in delayed onset muscle soreness and contraction-induced muscle injury”. Graeme L. Close, Tony Ashton, Anne McArdle, Don P.M. MacLaren. Comparative Biochemistry and Physiology Part A: Molecular & Integrative Physiology. Volume 142, Issue 3, November 2005, Pages 257–266. Sport and Exercise [1984, 16(6):529-
3. “The Effects of Static Stretching and Warm-Up on Prevention of Delayed-Onset Muscle Soreness”. David M. High, Edward T. Howley & B. Don Franks. Research Quarterly for Exercise and Sport. Volume 60, Issue
4. “Effects of stretching before and after exercising on muscle soreness and risk of injury: systematic review”. Rob D Herbert, Michael Gabriel. BMJ 2002; 325 (Published 31 August 2002). 4, 1989. 538].
5. “Influence of cold-water immersion on indices of muscle damage following prolonged intermittent shuttle running”. D. M. Bailey, S. J. Erith, P. J. Griffin, A. Dowson, D. S. Brewer, N. Gant & C. Williams. Journal of Sports Sciences. Volume 25, Issue 11, 2007
6. “Cold-water immersion (cryotherapy) for preventing and treating muscle soreness after exercise”. Chris Bleakley; Suzanne McDonough; Evie Gardner; David G. Baxter; Ty J. Hopkins; Gareth W. Davison. Sao Paulo Med. J. vol.130 no.5 São Paulo 2012.
7. “Effects of whole-body cryotherapy on serum mediators of inflammation and serum muscle enzymes in athletes”. Giuseppe Banfi et al.. Journal of Thermal Biology. Volume 34, Issue 2, February 2009, Pages 55–59.
8. “Effects of Massage on Delayed-Onset Muscle Soreness, Swelling, and Recovery of Muscle Function”. Zainal Zainuddin, Mike Newton, Paul Sacco and Kazunori Nosaka. J Athl Train. 2005 Jul-Sep; 40(3): 174–180.
9. “Branched-Chain Amino Acid Supplementation and Indicators of Muscle Damage After Endurance Exercise”. Beau K. Greer et al.. PTHMS Faculty Publications. Paper 4. (2007).
10. “Effects of Amino Acid Supplementation on Muscle Soreness and Damage”. Kazunori Nosaka, Paul Sacco, and Kazunori Mawatari. International Journal of Sport Nutrition and Exercise Metabolism, 2006, 16, 620-635.
11. “Branched-chain amino acid supplementation does not enhance athletic performance but affects muscle recovery and the immune system”. Negro, M; Giardina, S; Marzani, B; Marzatico, F.. Journal of Sports Medicine and Physical Fitness48.3 (Sep 2008): 347-51.
12. “Combined effect of branched-chain amino acids and taurine supplementation on delayed onset muscle soreness and muscle damage in high-intensity eccentric exercise”. Song-Gyu Ra et al.. Journal of the International Society of Sports Nutrition 2013, 10:51.