Vaig créixer envoltat de muntanyes, jugant a futbol a l’escola, esquiant i descobrint, sense saber-ho, que el moviment era el meu llenguatge natural. Sempre m’ha agradat entrenar, esforçar-me i sentir el cansament com a sinònim de creixement.
Recordo perfectament el dia que, tornant de classe amb la motxilla a l’esquena, vaig sortir a córrer sota la pluja. Aquella sensació de llibertat i connexió amb la natura va ser un punt d’inflexió. Vaig sentir una pau i una plenitud que no havia experimentat mai. Podríem dir que aquell dia va començar el meu camí espiritual amb la muntanya.
Amb el suport del meu pare, en Toni Soldevila Travesset, vaig començar a recórrer els camins de Sant Julià de Lòria i a poc a poc vaig anar progressant fins a federar-me amb el meu primer club de muntanya, sota la guia del Carles Font, un dels pioners d’aquest esport al país. A partir d’aquí vaig començar a competir tant a l’estiu, en curses de muntanya, com a l’hivern, en esquí de muntanya.
Un dels moments més especials que guardo és tornant d’un estatge a Tignes amb l’equip. Era de nit, viatjant per l’Ariège, mirant el cel ple d’estrelles. En aquell instant, vaig sentir una connexió profunda amb la muntanya. Vaig decidir que volia donar el 100% per descobrir fins on puc arribar com a esportista i com a persona si ho entrego tot per aquest esport.
